​

Bon dia¡ El meu nom és Brunisenda, tot i que molta gent em coneix com a Bru. El meu dia a dia és molt divers a causa de la meva professió, sóc remeiera, cap dia faig el mateix.

Avui m’he llevat quan els primers rajos de sol han tocat la meva cara, per poder aprofitar el dia. En primer lloc he posat unes herbes aromàtiques a bullir. Mentrestant he netejat el meu habitatge. Quan les herbes ja han donat tot el gust que podien donar hi he sucat pa. Tot seguit, he anat a la platja a veure si trobava algun animal o planta per poder alimentar-me, avui per sort he agafat una orada, feia temps que no en trobava, si tot va bé em servirà per unes quantes menjades. De camí a casa m’he trobat l’Antonella, la meva mà dreta, que m’ha ajudat a trobar una amiga seva malalta i el senyor metge no sabia què fer. D’amagat li he aconsellat una mica de romaní, farigola i un ingredient de collita pròpia. La dona estava molt agraïda. Un cop a casa he emplenat el peix de sal que vaig recollir a l’hivern. Tenia una mica de menjar d’altres dies i m’he l’he cruspit. Desprès de dinar he nat al bosc a recollir plantes. N’he trobat una de força estranya i l’he ficat a remull, com que no sabia si era comestible l’he deixat damunt de la taula. Sense voler, m’ha caigut damunt d’un blau, que ara he volgut mirar i ja no hi era. Ja tinc una nova medecina.

Quan tot just començava la posta de sol, la meva estimada Antonella ha vingut a fer-me companyia i plegades hem anat a collir perquè ho pogués vendre al mercat. M’encanta veure-la al mercat darrera aquella mena de taula que té sempre col·locada davant seu, és plena de fruites i verdures, animals... És genial veure el seu fill saltar per allà. Sembla ahir quan vaig ajudar-lo a venir al món, ara sembla tan gran.

Quan ja era a casa escaldant pa ha vingut en Tomasso, aquest home sempre en porta alguna entre mans, diu tantes coses que ja no sé si creure’l o no. M’ha dit que volen matar a la seva cunyada, la reina i si podia fer quelcom per evitar-ho. No tenia res, però després he pensat en aquelles herbes que he trobat tot just quan he acabat de dinar, no sé si la salvaran o la mataran, però com que de totes formes té molts números per morir, no hi perdo res.

Quan per sort se n’ha anat he teixit una nova tela per ficar-me damunt, la que porto la duc des que vaig arribar a aquest poble fa 5 gelades. Ara ja està molt trencada, ja és hora de fer-ne una altra. Fa uns 10 minuts que he acabat la peça, tinc molta son, ara deixaré la ploma i me n’aniré al llit, demà hi ha el casament del rei i la reina, desitjo que funcionin les herbes i a ningú se li escapi el meu nom, Brunisenda de Còrdova.

​

​